La pera és la fruita de l'arbre del perer que pertany a la família de les Rosàcies. És una fruita amb forma arrodonida o allargada amb la base més ampla. Té la pell llisa i generalment és de color verd o groc i amb la polpa de color blanc. Conté en el seu interior 5 receptacles amb 1 o 2 llavors. La seva carn, que és molt sucosa, té una textura granulada o sorrenca.
Igual que els plàtans i els l'alvocats, les peres maduren millor un cop han estat recollides de l'arbre. Se sap que ja estan madures quan es pressionen amb el dit. S'han de manipular amb compte. Depenent de la varietat, podem disposar d'aquesta fruita tot l'any.
Es pren com a fruita fresca de taula, en almívar i confitada.. Acompanya molt bé alguns plats de carn, preparada com puré. També s'ha utilitzat per a elaborar aiguardent.
La pera és originària d'Europa oriental i Àsia occidental. Allà s'ha estat cultivant des d'èpoques molt remotes. Els grecs i els romans ja coneixien el conreu de la pera i van ser aquests últims els que la van introduir a la conca mediterrània. Actualment, la Xina i Espanya són els principals països productors de peres però també és ampli el cultiu d'aquestes a Itàlia, Estats Units i Rússia.

VARIETATS
Bon cristià William's: pera gran, de base ampla, de color verd brillant però que es torna groga en madurar. La polpa és ferma, sucosa i dolça.
Doctor Jules Guyot (Pera llimonera): de gran mida però forma irregular. La pell és groga amb cert to vermellós. La polpa és sucosa, dolça i aromàtica.
Bona Lluïsa de Avranches: fruita gran i arrodonida. Té la pell mat de color groc-verdós i rosada amb algun to vermell carmí. Carn sucosa i dolça però lleugerament àcida.
Bartlett: forma acampanada. Quan madura té un color groc brillant. La polpa és carnosa i de gust molt suau.
Anjou: amb forma d'ou i amb la pell de color verd tot i que està madura. Molt sucosa i de sabor dolç.
Bosc: té el coll estirat i la pell llisa i de color marró clar. És carnosa i molt aromàtica.
Comice: de forma arrodonida té la pell fina de color verd amb algun matís vermellós. És la varietat més dolça i sucosa.
Blanca d'Aranjuez (Blanquilla): de manera regular, té la pell llisa i verdosa. La polpa és blanca, sucosa i suau.
Conferència: de forma irregular, té la pell verda amb matisos marrons. No és de gran aspecte però és molt sucosa i d'excel lent sabor.
De Roma: de mida mitjana i forma irregular. La pell és més rugosa i de color verd i groga quan madura.
Clapada. La polpa és molt sucosa i dolça.

PROPIETATS
El seu component majoritari és l'aigua. Destaca la seva aportació de sucres, fibra, minerals com el potassi i tanins d'acció astringent. El seu contingut de vitamines no és destacable. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.

Amb el patrocini de